LA COMUNITAT SORDA:
Tots coneixem el concepte de Barreres Arquitectòniques que afecten als discapacitats físics, però és menys conegut el de les Barreres de Comunicació, que afecten a les persones amb deficiència auditiva. Les persones sordes generalment passen desapercebudes precisa- ment per tenir una minusvalia "invisible" de cara a la societat. El canal predominant de percepció de les persones sordes és el visual, per tant, la informació que es transmet de manera auditiva (un gran per- centatge) és inaccessible per a les Persones Sordes.
Ajudes i recursos tècnics:
Les ajudes tècniques permeten resoldre molts problemes de comunicació i accés a la informació de les Persones Sordes i per suposat afavoreixen la millora del desenvolupa- ment integral i la vida autònoma. Són molt importants en l'activitat diària de les Persones Sordes: al llevar-se per anar a la feina o l'escola, rebre els missatges i avisos, percebre el timbre de la porta, comunicar-se amb els oients i amb altres persones sordes, etc.
Despertadors: són rellotges convencionals als quals s'hi adapta un me- canisme per a despertar la Persona Sorda que no pot sentir el so de l'a- larma. N‟hi ha de dos tipus, segons el sentit estimulat:
1.- Despertador lluminós: desprèn llum intermitent el moment en què entra en funciona- ment l'alarma en un despertador convencional.
2.1- Despertador vibratori: està connectat mitjançant un cable a un vibrador que es situa sota del coixí, el matalàs o subjecte a la roba de dormir. L'apa- rell transmet unes vibracions quan entra en funcionament l'alarma.
2.2- Despertador combinat: combina les dues funcions, lluminosa i vibratòria. Aquests aparells poden utilitzar-se amb un telecomandament. La gran majoria d'aquests rellotges despertadors es poden connectar a una xarxa elèctrica pel seu funcionament i deixen de funcionar quan, per exemple, hi ha una apagada elèctrica.
Sistemes d'alarma o avís:
3.1.- Timbres lluminosos: substitueixen en les seves fun- cions al timbre sonor convencional. Quan és accionat es produeixen unes intermitències lluminoses en aquelles làmpades o dispositius lluminosos que s'hagin connectat al timbre. Per diferenciar si algú està trucant a la porta o al porter, s'usen llums de diferents colors en les bombetes o varia la freqüència de les intermitències lluminoses.
3.2.- Video-porter: encara que quan pensem en un video-porter no ho relacionem amb una ajuda tècnica per ser un instrument habitual que trobem en molts edificis on no hi ha cap persona dis- capacitada, per a les persones sordes que combinen aquest sistema amb un dispositiu lluminós és una valuosa ajuda tècnica que li permet conèixer la identitat de la persona que està trucant a la seva porta, rebre un encàrrec des del portal, etc...
3.- Sistemes combinats: existeixen sistemes que tenen múltiples utilitats: alarma per a telèfons, intercomunicador, timbre de la porta, equips de TV i so, alarma antirobatori, etc. Quan els siste- mes combinats informen a través de senyals lluminosos poden produir una mateixa senyal da- vant els diferents estímuls o emetre senyals diferents en funció de la font sonora a la qual aques- ta reacciona.
4.- Avisador lluminós per a nadons: es tracta d’un aparell electrònic que disposa d'un micròfon per captar els plors dels nadons, emetent una llum intermitent durant els mateixos plors.
5.- Avisador lluminós per electrodomèstics: és un dispositiu electrònic que permet saber si l'elec- trodomèstic està en funcionament o no. Al mateix temps, aquest dispositiu serveix per a captar els errors de la màquina. Per exemple, un excés de soroll en la rentadora. Aleshores, l'avisador capta els errors i emet un missatge lluminós.
6.- Sistema d'alarma o d’emergència: és un sistema que permet captar les incidències naturals o artificials (incendi, explosions, etc...) dins o fora de qualsevol local on es trobi la persona sorda, com pot ser una empresa, l‟escola, institucions, etc... emetent avisos lluminosos intermitents.
Intercomunicador: serveix per alertar a la persona sorda sobre fets que es produeixen prop d'ella però que no les percep, com pot ser el plor d'un nadó, l'alarma d'un forn, etc... Quan es produeix un so, els citats anteriorment i d‟altres, s'activa un vibrador o una llum, ja que aquest tipus d'apa- rell recullen els sons del seu voltant i els transmeten a l'alarma. És convenient col·locar el micrò- fon prop de la font sonora escollida. En el cas dels exemples, al costat del bressol, sobre el forn, etc... També pot adaptar-se a aquests aparells un telecomandament.
Amplificadors de volum: existeix una àmplia varietat d'aparells la funció dels quals és augmentar de forma individual el so que rebem des d'un aparell electrònic, per exemple el telèfon, sense haver d'augmentar el volum de l'aparell. La seva utilització es redueix a les persones que no te- nen una gran pèrdua d'audició o, encara tenint-la, l‟aprofiten molt.
Telèfons: per facilitar la comunicació telefònica a les persones sordes, existeix una sèrie d'apa- rells auxiliars (com l'amplificador de so) i a la vegada existeixen, bàsicament, dos vessants en allò referent al timbre del telèfon: pilot lluminós (en el moment en què sona el telèfon un disposi- tiu lluminós es posa en funcionament) i el dispositiu sonor (augmenta el volum del timbre telefònic).
1.- Dispositiu de Telèfon de Text per a Sords (DTS): la dificultat d'accés de les persones sordes a l'ús del telèfon convencional ha arribat a buscar siste- mes substitutoris que facilitin la comunicació d'aquestes persones, com són els telèfons de text. Es tracta d‟un aparell telefònic amb un teclat i una panta- lla, en la qual els usuaris poden establir un diàleg per escrit. El missatge és teclejat per l'emissor en el seu aparell, és enviat a través de la xarxa telefòni-
ca i visualitzat pel receptor en la seva pantalla. Existeix dos tipus de telèfon de text: de sobretau- la i portàtil.
2.- Fax: és un aparell telefònic que permet enviar un o diversos docu- ments a un altre aparell de les mateixes característiques.
3.- Videoconferència: aquest aparell consta d'una videocàmara, una targeta de vídeo/TV i el software necessari per a la videoconferència, tot ell a través d'un PC. És un model de comunicació telefònica que, a través d'una xarxa de comunicacions, permet transmetre de manera simultània imatge i veu. La utilitat de la videconferència no es queda- ria en la transmissió de primeres imatges, sinó que aquestes solucio- narien un important problema de comunicació per la seva possibilitat de visualitzar la llengua de signes.
4.- Videotelèfon: s'entén per videotelefonia la transmissió bidireccional de sons i imatges en moviment mitjançant un equip de vídeo connec- tat a una xarxa pública de telecomunicacions. És un sistema en el que s'introdueix la targeta de RDSI, un monitor i un teclat numèric o de funcions.
5.- Telèfon mòbil : així els PDA faciliten, dins de la telefonia mòbil, la recepció i emissió de fax, la connexió amb Internet, la recepció de correu electrònic, etc. També disposa d'un petit aparell que pot ser adaptat al telèfon i que serveix com a avisador per vibració per a persones sordes. Al mateix temps, aquests aparells tenen un software que permet la co- municació en temps real i a través de text, mitjançant l'ús del teclat que porta incorporat. I altres mòbils, amb 3G, permeten comunicar en llengua de signes o lectura labial a traves de videotrucada
6.- Servei d'Intermediació: es tracta d'un projecte iniciat per Telefònica en el qual les per- sones sordes, a través d'un telèfon de text, poden comunicar-se amb una persona oient que disposa d'un telèfon normal. La persona sorda telefona el Centre d' Intermediació marcant un número. Un operador recull la trucada i la persona sorda li facilita el número de telèfon de la persona amb qui vol contactar i l'operador s'encarrega de fer la traducció del text a veu. Existeixen en el Centre d'Intermediació de l'IMSERSO cinc números dife- rents, un per a cada situació:
DTS: 901 511010
FAX: 901 515011
Telèfon (oients): 901 558855
Móbil (veu): 610 444991
Correu electrònic: cii@sertel.es
7.- Internet: els sistemes multimèdia tenen un gran potencial per oferir infor- mació, educació i diversió en text, imatges i Llengua de Signes. Per a crear material multimèdia en Llengua de Signes s'utilitza una càmera de vídeo i al col·locar una targeta de captura de vídeo a un PC es produeix una gravació directa de la càmera a l'ordinador. El vídeo es grava en el disc dur de l'ordi- nador, podent ser tallat i montat amb gran facilitat. Amb la creació d'una pàgi- na web, finalitza la producció d'un document d'Internet assequible a qualse- vol persona Sorda amb uns coneixement mínims d'informàtica i multimèdia.
Internet obre una porta a una gran quantitat d'informació, tant escrita com a través d' imatges i vídeos. Al mateix temps serveix de pont per a la comunicació a través de text, el que anomenem col·loquialment «xat».
8.- Buscapersones: es tracta d’un aparell que disposa d'una pantalla petita que permet rebre avisos o informació.
9.- Televisió accessible: hi ha dues tècniques que afavoreixen la supres- sió de barreres de comunicació: la subtitulació i la incorporació de la llen- gua de signes a programes o mitjançant finestretes incorporades a la imatge.
10.- Servei d’emergències 112: es tracta d'un projecte iniciat per FESOCA i la Direcció General d‟Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat de Catalunya, en el qual les persones sordes a través d'un telèfon móvil (SMS) o enviant un fax, poden comunicar-se amb una central d‟emergències del 112. La persona sorda envia un SMS o fax marcant un número concret i la central ho comunica a la policia, als bombers o al servei sanitari.
SMS: 679 436 200
FAX: 900 500 112
