FAQ

Res de sordmuts!


Les persones sordes són les que tenen una pèrdua auditiva (més o menys) i troben en la seva vida quotidiana barreres d'accés a la comunicació i la informació.Sordmut és un terme passat de moda i incorrecte que resulta molest per a aquest col · lectiu. I és que tradicionalment es pensava que una persona sorda "aparentment" era incapaç de comunicar-se amb els altres. No és així ja que poden comunicar-se a través de la llengua de signes i també de la llengua oral (en la modalitat escrita, parlada i cadascú en funció de les seves habilitats)



Què és la Comunitat Sorda?


És el col · lectiu que participa d'uns valors culturals i lingüístics construïts al voltant de la llengua de signes ia una concepció del món visual. La comunitat sorda està formada per persones sordes i oients que comparteixen un mateix llegat lingüístic i cultural.



Una llengua de signes per a tothom?



Doncs no, la llengua de signes no és universal. Cada país té el seu propi idioma, igual que passa amb les llengües orals. A Espanya, per exemple, comptem amb la llengua de signes espanyola i, en l'àmbit de Catalunya, la llengua de signes catalana. Per cert, l'expressió "llenguatge de signes" també és totalment incorrecta.



Signar no és parlar



És clar, perquè signar és el verb que defineix la comunicació en llengua de signes. Quan fem servir les llengües orals parlem però quan usem qualsevol llengua de signes, signes.


Llegir els llavis


És un mite estès considerar que totes les persones sordes poden comunicar perfectament gràcies a unes dots increïbles per a la lectura labial. No és cert. La llengua oral està concebuda per percebre per l'oïda i no per la vista. Hi ha moltes situacions que impedeixen fer una bona lectura labial, com la falta de llum, la mala vocalització de qui ens parla, la velocitat.


I com són les barreres de comunicació?


Doncs la veritat és que no es veuen, ja que són molt subtils però impedeixen a les persones sordes participar. La falta de subtítols, de senyals lluminosos per advertir d'alguna situació o l'absència d'intèrprets de llengua de signes en els diferents àmbits de la vida són barreres que dificulten l'accés a la comunicació i la informació i aïllen a les persones sordes.


Si crit molt m'entens?


Una persona sorda no té perquè sentir-lo per molt que cridi. El millor és parlar poc a poc, vocalitzant, de front, sense tapar-se la boca i sense escarafalls.L'actitud és el que comptaEl més important per a comunicar-se amb una persona sorda és voler fer-ho. La seva voluntat d'entendre i fer-se entendre és fonamental. D'altra banda, aprendre la llengua de signes ens ofereix la possibilitat de tenir una conversa eficaç, completa i en temps real amb una persona sorda usuària d'aquesta llengua. ¡Animeu-vos i aprengui a signar!


La Llengua de Signes consisteix a lletrejar paraula per paraula?

No, la llengua de signes està composta per una sèrie de signes la combinació permet expressar tot tipus de significats. Sí que és cert que hi ha un alfabet dactilològic que es correspon amb l'alfabet escrit, però el seu ús es limita a determinades ocasions.

La Llengua de Signes és una forma de comunicació dependent de la llengua oral?

No. Les llengües de signes tenen vocabulari, complexes regles d'organització morfosintàctiques i la seva pròpia gramàtica que principalment es diferencia de les llengües orals per l'espacialitat, la simultaneïtat i l'expressió facio-corporal amb valor distintiu.En moltes oportunitats es confon la llengua de signes amb el Sistema Bimodal utilitzat en alguns països com a estratègia metodològica en l'educació del nen sord.El Sistema Bimodal consisteix a utilitzar vocabulari de la llengua de signes però respectant l'estructura gramatical de la llengua oral. També l'hi denomina "castellà signat", "anglès signat", segons la llengua oral que regeix la construcció sintàctica dels enunciats.De cap manera deure confondre el bimodals amb les llengües de signes utilitzades per les diferents comunitats de sords del món sencer.

A cada paraula de llengua catalana li correspon un signe en la Llengua de Signes?

No, encara que existeixen alguns sistemes de comunicació basats en l'ús de signes, aquests diferents de la Llengua de Signes ja que aquesta té la seva estructura, amb una gramàtica pròpia i independent de llengua catalana.

Què és l'alfabet dactilològic?

Les persones sordes, en la seva comunicació, recorren freqüentment a la dactilologia. La dactilologia consisteix en la representació de les lletres de l'alfabet a través d'un gest realitzat amb una o dues mans en l'espai i amb contacte o no en el cos del ensenyant. Hi ha un alfabet anomenat internacional que és utilitzat per diverses comunitats de sords de diferents països del món. Altres comunitats de sords, com l'espanyola, tenen un alfabet dactilològic propi. Mentre que l'alfabet internacional està compost només per elements unimanualmente, a català es caracteritza per posseir elements unimanualmente, elements bimanuals i l'ús d'algunes parts del cos.

Alguns usos de l'alfabet dactilològic:
  • Per designar conceptes nous que encara no tenen un signe lingüístic gestual. Amb el pas del temps, molts d'aquests són substituïts per signes convencionals que s'incorporen al lèxic de la llengua de signes. D'altres, tenen valor pel lapse d'un cert temps i després, cauen en desús quan el concepte perd significació o funcionalitat per a la comunitat sorda.
  • Per precisar alguns significats, especialment quan es tracta d'expressar antropònims i topònims, en la comunicació amb els oidors. Entre els sords no sempre és necessari el signat per dactilològic ja que molts noms de persones i llocs tenen signes en el seu propi llenguatge.
  • El signat de "A" i "O" posposat al signe gestual d'alguns substantius de la LSA s'utilitza per assenyalar el gènere femení o masculí respectivament. Cal destacar que en la LSC el gènere sempre és motivat i que la llengua compta amb recursos lingüístics propis per el marcatge del gènere femení o masculí. 
  • Els oidors solen utilitzar la dactilologia quan li pregunten a una persona sorda si un terme de l'espanyol té o no un equivalent en LSC. 
  • La relativa facilitat amb què s'aprèn i les funcions comunicatives que l'alfabet dactilològic compleix en la comunicació entre sords i oidors han afavorit la utilització de la dactilologia, fins i tot en l'educació del nen sord.
Ser sord vol dir ser malalt?

Les persones sordes no són malaltes, no necessiten cap droga o tractament per curar-se, les persones sordes usen un idioma diferents, amb el qual poden aprendre, compartir, actuar i expressar-se lliurement, el dany en l'audició no afecta el desenvolupament intel · lectual dels sords .Per a la majoria dels sords no és fàcil aprendre a parlar, per a la majoria dels oidors és fàcil aprendre Llengua de Signes només falta voluntat i esforç per aconseguir-ho.

Si el nen sord parla llengua de signes, no aprendrà llengua catalana / castellana?

En l'extensa bibliografia sobre el tema no hi ha proves que aprendre una llengua impedeixi l'aprenentatge d'una altra llengua. En un entorn lingüístic d'usuaris de la Llengua de Signes, el nen adquireix aquesta llengua perquè és la que s'ajusta a les seves capacitats sensorials i haurà d'aprendre en forma sistemàtica la llengua de la majoria oient. És a dir, el nen sord adquireix la llengua de signes catalana com a primera llengua i aprèn castellà / català com a segona llengua. Quan un nen, oïdor o sord, té competència en dues llengües, l'elecció entre una o altra estarà determinada per l'idioma dels seus interlocutors. El nen que té domini en català i en anglès, usarà català en situacions comunicatives en què els participants parlen català i es comunicarà en anglès amb interlocutors usuaris d'aquesta llengua. Igual que el nen bilingüe català / castellà-anglès, el nen sord utilitzarà la Llengua de Signes Catalana o castellà / català segons la llengua que utilitzin els seus interlocutors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada