PAUTES DE COMUNICACIÓ

A l'hora de comunicar-nos amb una persona, el primer que hem de saber és que no hi ha res millor per a la comunicació que les ganes d‟entendre‟s. Saber llengua de signes ens ajudarà molt si la persona que tenim davant és signant, és clar, però més enllà de compartir la llengua és fonamental entendre la natura- lesa del nostre interlocutor, que en aquest cas, no hi sent. Per aquest motiu, presentem una sèrie de pau- tes que faciliten moltíssim aquesta interacció comunicativa:
  • Per cridar l'atenció d‟una persona sorda n‟hi ha prou de tocar-li suaument el muscle si es troba d'esquena, fer un gest amb les mans per captar-ne l‟atenció si ens pot arribar a veure i, en d'altres casos, obrir i tancar el llum o picar fort el terra amb les peus per fer-li arribar la vibració.
  • Parlar sense obstaculitzar la boca és important perquè la persona sorda ens pugui llegir els llavis. Això vol dir, no tapar-nos la boca amb la mà, ni parlar amb un bolígraf entre les dents, ni qualsevol altre objecte o postura que impedeixi la lectura labial.
  • L'expressió facial és un element que ajuda amb escreix a comunicar-se amb la persona sorda, ho veurem més endavant. De moment, és important que tinguem en compte els components que completen el discurs verbal, com el mim, els gestos o l‟escriptura. En cas que no ens entenguin, podem tornar for- mular el que estem dient en altres paraules.
  • Respectar l'atenció dividida de la persona sorda és important si volem que segueixi una explicació al complet. Hem d‟intentar no donar informació a l‟hora que assenyalem algun estímul visual, com un text, una imatge o un objecte, sinó esperar que la persona sorda l‟hagi acabat de mirar per continuar amb l'explicació. De la mateixa manera, si llegim un text, hem de procurar no seguir parlant si abaixem el cap per continuar llegint.
  • D'acord amb les restes auditives de la persona sorda que tenim davant, potser ajuda el fet d'alçar la veu una mica. Tanmateix, no cal cridar perquè ens fa perdre expressió facial i a més a més resulta inútil per a aquelles persones sordes amb pèrdues severes o profundes. De la mateixa manera, cal controlar la velocitat del discurs, ni massa ràpid ni excessivament lent.
  • Cal recordar que la persona sorda no rep la informació acústica que pot escoltar-se per un megàfon o senyal acústic de qualsevol mena, per exemple, alarmes, timbres, clàxons, etc. Per tant, haurem de tindre -ho en compte per a aquelles situacions en què la persona sorda queda exclosa dels missatges adreçats una majoria oïdora.
  • A l'hora de posar-nos en contacte amb una persona sorda tindrem present mitjans de comunicació com el correu electrònic, els missatges de text al telèfon mòbil, el fax, la carta, o farem servir el servei d‟intermediació de persones sordes de l‟IMSERSO. 

FONT: www.signem.cat