divendres, 8 de juny del 2012

105: Grans personatges sords historics


És una dada gairebé tan massiu com paradoxal: Beethoven va començar a notar la seva pèrdua d'audició als 28 anys, el 1798. Vint anys després, el compositor alemany, una de les indiscutibles figures de la música universal, havia quedat sord per complet. Però això no li va impedir seguir dedicant-se a la creació artística, sinó que va modificar el seu estil: segons un estudi realitzat per investigadors holandesos, Beethoven va ser eliminant de les seves partitures les freqüències que ja no escoltava. Així les seves simfonies es van tornar menys agudes, i fins i tot modificar els seus instruments -va tensar més de l'habitual les cordes del seu piano- per poder seguir treballant.

Una de les seves més celebrades obres, la Simfonia n º 9, va començar a compondre quan Beethoven estava gairebé completament sord: això no li va impedir posar el seu geni i la seva signatura en un emblema de la creació artística. Per a ell, la pèrdua de l'audició no va ser un límit, sinó un desafiament, i no va ser l'únic personatge històric que va conviure amb aquesta patologia.

El pintor espanyol Francisco de Goya, autor de llenços com Els afusellaments del 3 de maig o les dues Majas-la nua i la vestida, tots exposats al Museu del Prado de Madrid, també va quedar sord. La seva importància dins de les esferes més altes de la societat ibèrica va ser un prolífic pintor realment va commoure el regent Manuel Godoy, qui va ordenar el 1795 que s'obrís una primera aula per a l'ensenyament de sordmuts, i el 1802 va inaugurar el primer col.legi especialitzat.
Encara que no va ser exhibida públicament, el 1997 els historiadors catalans Antonio Gascón i Ramon Ferrerons, que van estudiar l'obra del pintor, van assegurar que Goya va realitzar una làmina -en tinta sèpia sobre un fons ocre- en la qual representa un alfabet manual: "Es tracta d'un dibuix pedagògic per ensenyar a comunicar-se amb les mans ", va explicar Gascón en aquell moment.

A Espanya també, i fa no tants anys, hi va haver un príncep sord: va ser Jaime de Borbó i Battenmberg, fill d'Alfons XIII, de qui hauria d'haver heretat el tron. En el seu lloc, però, el príncep hereter va ser el seu germà Juan, pare de l'actual monarca. Encara que les cròniques assenyalen a Jaume com una persona més atenta al que passava al seu país, especialment a l'àrea cultural, van ser potser els prejudicis els que el van allunyar de la seva primera destinació. Aconsegueix amb veure la premiada pel.lícula El discurs del Rei, aquest cop situada al Regne Unit, per dimensionar fins on pot arribar aquesta pressió pública, silenciosa però enèrgica.

L'inici de la cursa de Thomas Alva Edison, un dels inventors més prolífics que s'hagin conegut, s'associa a l'episodi en què va perdre notòriament l'audició: a principis de la dècada de 1860, Edison va salvar a un nen de ser atropellat per el tren, a Port Huron, Michigan, en aquest mateix acte, el creador del fonògraf va quedar pràcticament sord. El pare del noi, en agraïment, li va ensenyar els conceptes inicials de la telegrafia, perquè a això es dedicava a l'estació ferroviària. Aquest home, J.U. Mackenzie, li va cedir el seu lloc al abandonar-lo per incorporar-se a les Forces Armades.

Aquest fet fortuït va posar a Edison en contacte amb la tecnologia -va inventar el fonògraf, que era un primer dispositiu per reproduir sons, i també perfeccionar les llums elèctrics-, cosa que segellaria la seva carrera, la seva vida i la de centenars de milers de persones que van poder gaudir dels dispositius que va inventar.

Un altre cas, més proper en el temps, és el de Lou Ferrigno: el físic culturista nord-americà, que es va consagrar com Mr. Univers i que per la seva descomunal grandària va interpretar durant quatre anys en una sèrie televisiva ni més ni menys que a l'Increïble Hulk, va perdre gairebé totalment l'audició als tres anys.

"Big Louie", així l'hi coneix popularment, va ser a més actor de teatre i de cinema, i entrenador personal de Michael Jackson. En una entrevista, consultat per la seva dificultat sensorial, va explicar: "Crec que la meva pèrdua d'audició em va ajudar a desenvolupar la determinació necessària dins de mi per ser el que sóc, i em va donar força de caràcter".

El llegat que diversos d'aquests personatges han deixat a la humanitat són prova suficient que la sordesa pot ser un obstacle, però no ha de ser un mur definitiu.

Font: Clarín i Web Visual TV

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada